Detecció de les àrees científiques amb fortaleses i debilitats del sistema R+D català segons dades Thomson-Reuters

Raül I. Méndez-Vásquez,1 Eduard Suñén Pinyol,1 Lluís Rovira2
1 Grup de Bibliometria, Fundació Institució Catalana de Suport a la Recerca
2 Institució Centres de Recerca de Catalunya (ICERCA)

Omnis Cel·lula 27
Desembre 2011  Page_white_text_width
 

Resum:

El present estudi bibliomètric és una actualització d’una sèrie de set estudis iniciada l’any 2001. A diferència de les aproximacions emprades en el passat, s’ha optat per simplificar l’anàlisi combinant únicament dos indicadors que prenen com a referència la mitjana mundial o el corrent principal "mainstream" de la comunitat científica internacional. Així mateix, s’ha adoptat una aproximació semblant a la de l’anàlisi de debilitats i fortaleses (DAFO) per identificar les àrees científiques que, des d’un punt de vista bibliomètric, presenten fortaleses i debilitats, així com les que tenen potencial de millora. Els resultats aporten evidències sobre l’alternança d’àrees amb fortaleses els últims quinze anys, període extens que inclou gairebé 4 plans de recerca, que caldrà valorar en presa de decisions en el disseny i l’avaluació d’intervencions dirigides a millorar la qualitat del sistema R+D Català. Es desitjable que futurs estudis tinguin en compte altres variables com els recursos esmerçats en R+D o els fluxos de capital humà, a l’hora que avaluïn una plausible relació entre els canvis observats en el present estudi i les polítiques científiques aplicades en el passat.


Introducció:

Aquest resum representa la continuació d’una sèrie de 7 estudis bibliomètrics sobre l’activitat científica a Catalunya iniciada l’any 2001. L’objectiu dels estudis bibliomètrics és obtenir indicadors d’activitat, visibilitat i de col·laboració dels diferents actors del sistema Ciència-Tecnologia a partir de bases de dades de publicacions en revistes científiques1.L’indicador d’activitat més simple que es pot obtenir d’aquestes fonts és el nombre de documents publicats en un determinat període. Aquest indicador informa sobre la capacitat de producció de coneixement, i amb el tractament adequat, es pot calcular per a diferents agregats: disciplines, territoris, organitzacions, grups de recerca i autors. Val a dir que el nombre de publicacions depèn en gran mesura del nombre d’investigadors de l’agregat que s’avalua, atès que el nombre de publicacions per autor i unitat de temps és molt constant2. Aquesta característica ha estat interpretada com una limitació d’aquest indicador3, motiu pel qual directrius internacionals recomanen ajustar-lo entre d’altres per milè d’habitants, o per milió d’euros esmerçats en R+D4. L’indicador de visibilitat més simple que es pot obtenir de les bases de dades bibliogràfiques és el nombre de cites rebudes, és a dir, el nombre de vegades que s’ha fet servir informació d’una altra publicació, ja sigui pròpia o d’un altre autor. Així, cadascun dels treballs inclosos en la bibliografia d’una publicació genera una cita a altres treballs. El debat sobre la validesa del nombre de cites com a indicador de qualitat de la recerca, va derivar en estudis dirigits a avaluar la seva correlació amb les puntuacions obtingudes per investigadors i grups de recerca en avaluacions per parells (peer review) 5,6,7,8,9. Actualment el nombre de cites s’utilitza en el càlcul d’indicadors més complexos que intenten independizar-los de 3 factors: 1) el temps, 2) la disciplina i 3) el tipus de document. 1) El temps des de la data de publicació exerceix l’efecte més visible sobre el nombre de cites. Els documents amb més anys de publicació reben, per norma general, més cites que els treballs més recents, efecte que s’intenta minimitzar analitzant finestres de temps fixes, generalment de 3 ó 5 anys. 2) En quant a la disciplina, és conegut que existeixen diferències en el ritme de publicació, i per tant en el ritme de generació de cites, entre diferents disciplines10, és a dir que el nombre absolut de cites depèn de la disciplina11. 3) Pel que fa al tipus de document, són 3 els que reben la pràctica totalitat de les cites: articles, resums (reviews), notes i alternativament proceeding papers, subconjunt que s’ha anomenat “documents citables” i que Thomson-Reuters posa en el denominador del factor d‘impacte de les revistes12. Actualmente, l’indicador basat en el nombre de cites més acceptat internacionalment ajusta el temps, l’efecte de la disciplina d’estudi i el tipus documental i rep el nom d’índex de citació relativa o d’impacte normalitzat, entre altres3.

Les tècniques bibliomètriques han permès observar que la producció bibliogràfica de Catalunya ha experimentat un remarcable augment en les ultimes dècades, així com que la visibilitat d’aquestes publicacions ha estat superior a la del conjunt de l’Estat i a la de Madrid, autonomia més comparable en termes de grandària13,14. En aquest context, i a diferència de les aproximacions aplicades fins ara, es pren com a referència de comparació l’activitat i visibilitat del que s’anomena “corrent principal” (main stream) de la ciència en l’àmbit internacional.

EEn aquesta actualització, els autors es plantegen el repte de simplificar l’anàlisi amb l’objectiu de millorar la comprensió dels resultats obtinguts. D’una banda analitzant únicament 2 fenòmens: 1) la producció de coneixement en un grau detectable a nivell internacional i, 2) mostrar un impacte superior al de la mitjana mundial; i d’altre banda, adoptant una aproximació semblant a la de l’anàlisi de Debilitats, Fortaleses, Oportunitats i Amenaces (DAFO) tot identificant les àrees científiques amb fortaleses i debilitats, així com aquelles amb elevat potencial de millora.

L’objectiu d’aquest estudi és detectar, mitjançant un indicador de productivitat i un altre de visibilitat, les àrees científiques que a Catalunya presenten fortaleses i relacionar els centres amb major visibilitat en aquestes àrees, així com detectar les àrees amb debilitats i aquelles amb potencial de millora.